CADAQUÉS

A AMÈRICA EN UNA HORA, ANADA I TORNADA

Aquesta és la història d’un vell pescador de Cadaqués que va viure fa anys i panys.

Resulta que cada matí es trobava la seva barca encallada a la sorra de la platja però no

exactament al mateix lloc on l’havia deixat la nit anterior. A més, com que estava mullada i

era evident que algú l’havia utilitzat sense el seu permís, molt intrigat, una nit va decidir

quedar-se a vigilar.

Amagat al fons de l’embarcació i tapat amb una lona, va decidir fer nit allà.

Però com que no succeïa res estrany, finalment, el cansament el va vèncer i es va quedar

profundament adormit.

De sobte, es va despertar esglaiat cap a les onze de la nit i va observar com sis ocells

estranys aterraven sobre la barca i es convertien en sis dones. La que semblava la

capitana va exclamar:

-Vara per una, vara per dues, vara per tres, vara per quatre, vara per cinc, vara per sis!

Com que passats uns instants, la barca seguia al mateix lloc, la dona sospitant que alguna

de les seves companyes podria estar embarassada, va repetir la fórmula allargant-la una

mica:

-Vara per una, para per dues, para per tres, vara per quatre, para per cinc, vara per sis,

vara per set!

Llavors sí, de manera prodigiosa, la barca va enfilar cap a l’aigua i vertiginosament va

emprendre un viatja sobre la superfície del mar. De tant com corria, semblava que volava

gairebé sense tocar l’aigua. El vell, tan astorat com espantat, no va dir res ni va romandre al

seu amagatall.

Al cap de poca estona de travessa, la barca va arribar a una platja desconeguda, les dones

es van tornar a convertir en ocells i van emprendre el vol fins a desaparèixer terra endins.

Llavors, el vell va sortir del seu amagatall i va tafanejar meravellat. Per la vegetació exòtica

va endevinar que eren a Amèrica, segurament a  Cuba. No obstant, previsor, va arrancar una

branca d’un arbre estrany i la va amagar entre la roba abans d’amagar-se de nou a la barca.

Els ocells no van trigar a tornar, de nou es van convertir en dones i la mateixa d’abans va

dir altre cop:

-Vara per una, para per dues, para per tres, vara per quatre, para per cinc, vara per sis,

vara per set!

La barca altre cop va volar sobre la superfície de l’oceà i al punt de mitjanit, és a dir una

hora més tard, tornava a ser encallada sobre la sorra de la platja de Cadaqués. Les dones

es van tornar a convertir en ocell abans de tornar a desaparèixer volant i el vell pescador va

saltar de la barca dubtant de si tot allò no havia estat res més que un malson. Però no, no

ho havia somiat com demostrava la branca que duia amagada. I menys mal que havia tingut

la bona idea d’arrencar-la, doncs d’altra manera ningú no el creuria al poble quan expliqués

la seva aventura.