LES BRUIXES DE LLERS
Quan treballava al seu tros a prop de Puig Ventós un camperol empordanès una tarda va veure al cel un núvol de pedra imponent i ben negre que amenaçava de descarregar sobre els camps de Llers, amb les terribles conseqüència que això comporta. Com que el camperol havia sentit dir que aquelles tempestes les provocaven les bruixes de l’Empordà, va agafar una escopeta que sempre duia al camp, per per precaució, que la va posar a l’espatlla i molt decidit va apuntar cap al núvol. Com que el núvol seguia avançant molt decidit va disparar sense contemplacions.
El núvol no es va aturar desprès del tret sinó que va passar per sobre del camperol en direcció a Llers. Quan passava per sobre, l’home va veure com del núvol quèia alguna cosa. Es va acostar a recollir-la i se’n va adonar, amb horror i sorpresa, que es tractava d’una orella humana!
Aquell camperol, amb la orella a la butxaca, va córrer al poble a alertar als seus veïns del perill que s’acostava. Però no li va caldre cap avís, doncs no va trigar en escoltar dotzenes de trets que es disparaven contra el núvol negre. Com que la tempesta no va arribar a descarregar sobre els camps de Llers, doncs els trets van desviar el núvol del seu camí, els camperols ho van celebrar amb gran alegria. Però què poc els va durar l’alegria! I és que aquella mateixa nit van aparèixer totes les dones del poble amb els darreres plens de perdigons. Una d’elles, la sogre del comperol, li faltava una orella.
Des de llavors, el poble de Llers sempre ha tingut fama d’abundància de bruixes, tanta fama que s’ha arribat a afirmar que totes les seves dones ho són des de el moment en que arriben a aquest món.
EL COMPTE ESTRUC, VAMPIR DE LLERS
A l'Empordà, Girona, en una vila anomenada Llers, propera a França, es diu que va habitar el Comte vampir d' Estruc, que va morir assassinat en el 1173 i va tornar a la vida convertit en un noble seductor i jove.
La traïció del capità del seu exèrcit Benach, qui li va enverinar per despit de Núria, filla d'Estruch, va anar al seu torn continuat per l'assassinat de diverses persones acusades de bruixeria. En el procés, el comte assassinat s'hauria convertit en un no-mort. Aquest vampir era molt seductor, les dones queien rendides entre els seus braços i altres òrgans més virils, quedant-se embarassades i parint monstres al cap dels nou mesos reglamentaris, que morien gens més néixer. La gent tenia por de sortir de nit, tots portaven alls i crucifixos per protegir-se del terrible i ja ningú podia dormir en pau fins que una anciana religiosa va trobar la tomba del comte Estruch i li va clavar l'estaca en el cor, desapareixent per sempre la maledicció.
Però el record del vampir va sobreviure al pas del temps i ens ha arribat fins als nostres dies "tenir malastruc" o "dolenta *astrugancia" ho fem servir encara per definir a qui té mala fortuna. Fins i tot durant generacions les mares catalanes amenaçaven als seus fills amb cridar al comte Estruc si no eren bons i no feien el que se'ls manava.
En el mateix Llers, un poblat on bufa amb gran força la Tramuntana del Canigó, un vent fred i aspre que els antics habitants atribuïen a unes bruixes llegendàries, les cèlebres bruixes de Llers que dominaven els aires. L'aguda xiulada del vent, segons les creences populars, era motivat per la fúria d'aquestes dones. En Transsilvània existia un mite semblant, les "Ieles" (és a dir "les Elles"), el paral·lelisme de les quals és sorprenent.
LES BRUIXES DE LLERS
Quan treballava al seu tros a prop de Puig Ventós un camperol empordanès una tarda va veure al cel un núvol de pedra imponent i ben negre que amenaçava de descarregar sobre els camps de Llers, amb les terribles conseqüència que això comporta. Com que el camperol havia sentit dir que aquelles tempestes les provocaven les bruixes de l’Empordà, va agafar una escopeta que sempre duia al camp, per per precaució, que la va posar a l’espatlla i molt decidit va apuntar cap al núvol. Com que el núvol seguia avançant molt decidit va disparar sense contemplacions.
El núvol no es va aturar desprès del tret sinó que va passar per sobre del camperol en direcció a Llers. Quan passava per sobre, l’home va veure com del núvol quèia alguna cosa. Es va acostar a recollir-la i se’n va adonar, amb horror i sorpresa, que es tractava d’una orella humana!
Aquell camperol, amb la orella a la butxaca, va córrer al poble a alertar als seus veïns del perill que s’acostava. Però no li va caldre cap avís, doncs no va trigar en escoltar dotzenes de trets que es disparaven contra el núvol negre. Com que la tempesta no va arribar a descarregar sobre els camps de Llers, doncs els trets van desviar el núvol del seu camí, els camperols ho van celebrar amb gran alegria. Però què poc els va durar l’alegria! I és que aquella mateixa nit van aparèixer totes les dones del poble amb els darreres plens de perdigons. Una d’elles, la sogre del comperol, li faltava una orella.
Des de llavors, el poble de Llers sempre ha tingut fama d’abundància de bruixes, tanta fama que s’ha arribat a afirmar que totes les seves dones ho són des de el moment en que arriben a aquest món.
EL COMPTE ESTRUC, VAMPIR DE LLERS
A l'Empordà, Girona, en una vila anomenada Llers, propera a França, es diu que va habitar el Comte vampir d' Estruc, que va morir assassinat en el 1173 i va tornar a la vida convertit en un noble seductor i jove.
La traïció del capità del seu exèrcit Benach, qui li va enverinar per despit de Núria, filla d'Estruch, va anar al seu torn continuat per l'assassinat de diverses persones acusades de bruixeria. En el procés, el comte assassinat s'hauria convertit en un no-mort. Aquest vampir era molt seductor, les dones queien rendides entre els seus braços i altres òrgans més virils, quedant-se embarassades i parint monstres al cap dels nou mesos reglamentaris, que morien gens més néixer. La gent tenia por de sortir de nit, tots portaven alls i crucifixos per protegir-se del terrible i ja ningú podia dormir en pau fins que una anciana religiosa va trobar la tomba del comte Estruch i li va clavar l'estaca en el cor, desapareixent per sempre la maledicció.
Però el record del vampir va sobreviure al pas del temps i ens ha arribat fins als nostres dies "tenir malastruc" o "dolenta *astrugancia" ho fem servir encara per definir a qui té mala fortuna. Fins i tot durant generacions les mares catalanes amenaçaven als seus fills amb cridar al comte Estruc si no eren bons i no feien el que se'ls manava.
En el mateix Llers, un poblat on bufa amb gran força la Tramuntana del Canigó, un vent fred i aspre que els antics habitants atribuïen a unes bruixes llegendàries, les cèlebres bruixes de Llers que dominaven els aires. L'aguda xiulada del vent, segons les creences populars, era motivat per la fúria d'aquestes dones. En Transsilvània existia un mite semblant, les "Ieles" (és a dir "les Elles"), el paral·lelisme de les quals és sorprenent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada